Sentències sobre l’acreditació proves digitals mitjançant informes pericials
L’equip de Perito Informàtic a Barcelona volem referenciar com en els darrers anys han augmentat els delictes comesos a través de les noves tecnologies, això ha donat lloc a la transformació del procés de recerca criminal. Aquesta transformació es pot veure reflectida en certa mesura a la darrera reforma de la Llei processal penal.
Aquests delictes requereixen una prova digital en el procés penal i la necessitat imperiosa d’aportar aquesta prova amb una prova pericial informàtica que n’acrediti l’autenticitat.
La presentació, autenticació i certificació de proves han de seguir una sèrie fases que trencar-se invalidarien la mateixa, la qual cosa pot donar peu a la realització de d’un altre pèrit que no ha seguit o validat les normatives ISO necessàries per a l’anàlisi i la interpretació d’evidències digitals.
Què diuen les sentències sobre l’acreditació proves digitals mitjançant informes pericials?
Grabacions d’àudio / fitxers d’imatge (fotografies):
Quan es presenten arxius multimèdia com àudios, fotografies o vídeos el seu format pròpiament digital pot propiciar la fàcil edició mitjançant programari, en el qual es pot editar i manipular aquests arxius a l’enveja de la persona.
Serà per tant necessari i indispensable en aquest cas la pràctica d’una prova pericial per a qui pretén aprofitar la seva idoneïtat probatòria. Sobre això s’ha pronunciat el Tribunal Suprem amb dues sentències:
Sobre les enregistraments d’àudio:
Les enregistraments d’àudio poden suposar un contracte entre ambdues parts i demostrar la seva autenticitat ja ha quedat reflectit en la Sentència del Tribunal Suprem 300/2015 del 19 de maig del 2015,. dicta que el pèrit informàtic haurà d’autenticar els enregistraments d’àudio en funció del seu origen, continuïtat i dispositiu d’origen.
Sobre les imatges/fotografies:
El Tribunal Suprmer determina que en absolut n’hi ha prou de presentar “pantallazos” com a prova informàtica perquè un “pantallazo” pot estar manipulat. La prova informàtica s’ha de presentar i autenticar per un pèrit informàtic. És a dir, «les pantalles» com a prova judicial, tenen una entitat pròpia i autònoma. Aquestes captures s’han de valorar segons el que disposa l’article 382.1 i 382.3 de la LEC:
«També s’admetran, conforme al que disposa aquesta Llei, els mitjans de reproducció de la paraula, el so i la imatge. Així com els instruments que permeten arxivar i conèixer o reproduir paraules, dades, xifres i operacions matemàtiques dutes a terme amb finalitats comptables o d’una altra classe, rellevants per al procés.”
“Les parts podran proposar com a mitjà de prova la reproducció davant del tribunal de paraules, imatges i sons captats mitjançant instruments de filmació, enregistrament i altres de semblants. En proposar aquesta prova, la part haurà d’acompanyar, si escau, transcripció escrita de les paraules contingudes en el suport de.
“El tribunal valorarà les reproduccions a què fa referència l’apartat 1 d’aquest article segons les regles de la crítica sana.”
Propostes de Correus Electrònics:
Igual que anys enrere es requeria d’un pèrit cal·ligràfic per autentificar documents i contractes emplenats i signats a mà, a dia d’avui el servei de correu electrònic ha suplantat el paper i es realitzen contractes directament per email.
No obstant això, qualsevol email podria ser copiat i» prova. Per tant, la seva presentació haurà de ser validada i certificada amb els mitjans que disposen els pèrits informàtics.
Pel que fa a la presentació de Correus Electrònics ja existeix la sentència de la Sala del Social del Tribunal Suprem (STS 706/2020)que recull la necessitat de certificar les impressions o pantalles dels correus electrònics vagin acompanyades de la seva deguda autenticació mitjançant prova pericial Informàtica
<iframe title="YouTube vídeo player" src="https://www.youtube.com/embed/Az2rjIppbOU" width="560" height="315" frameborder="0" allowfullscreen="allowful
Propostes per a la validesa de les converses WhatsApp
Cada són més els processos judicials on s’aporten com a proves les comunicacions de missatgeria multimèdia, inclòs el WhatsApp. Recollir entre els seus documents les converses mitjançant pantalles, missatges de veu, localitzacions o fitxers multimèdia d’imatge i/o vídeo.
El Tribunal Suprem ha hagut de fixar mitjançant la seva sentència, quins són els criteris per acceptar la força probatòria de les captures de pantalla o “pantallazos»
Les sentències del Tribunal Suprem en la seva Sentència número 300/2015, de 19 de maig de 2.015 i del Tribunal Superior de Justícia de Galícia en la seva Sentència número 556/206, 2. estableixen que la prova d’una comunicació bidireccional mitjançant sistemes de missatgeria instantània ha de ser abordada amb “totes les cauteles“, ja que “la possibilitat d’una manipulació forma part de la realitat de les coses“.
En aquest sentit, l’alt tribunal afirma que “l’anonimat que autoritzen aquests sistemes i la lliure creació de comptes amb una identitat fingida fan possible aparentar una comunicació en què un únic usuari es relaciona amb si mateix“. Per tant, es fa indispensable fer una prova pericial sobre els documents que s’aportin per identificar el veritable origen d’aquesta comunicació, la identitat dels interlocutors i la integritat dels continguts.
Contacti amb els nostres Pèrits Informàtics
Som experts en anàlisi forense d’equips informàtics. A Globátika Lab comptem amb perits informàtics qualificats a tot Espanya que han resolt més de 700 casos. Per a qualsevol consulta, no dubti en trucar-nos al telèfon 931 223 607, o posar-se contacte a través del formulari de contacte de atendre’l.
